¡COSAS QUE IMPORTAN?

Leonor es una de esas mujeres buenas, la vida le ha dado serios reveses -algunos podrán decir que demasiados- aún así siempre tiene una sonrisa en la cara, una cara en la que el paso del tiempo no ha atenuado ese brillo sincero de abuelita.
Dice que sale de su casa a las siete y cuarto para llegar aquí a las nueve y media. Seis o siete horas planchando y vuelta a casa.
A cuidar del nieto y a sufrir por la hija, que la pobre trabaja tanto que apenas si puede ocuparse de su hijo.
Cuando me he acercado la oía decir que 'ese desgraciado de Rajoy, ¡con lo que nos ha costado que mis nietos escriban en catalán...!'
-----------------------------------------------------------------
Carta al Director de Mateu Boldú, en El Punt de hoy
El normal és arribar 15 minuts tard a destí. El normal és que el tren entri a l'estació per la mateixa via i un dia canviï de via i ningú digui res per megafonia, tots a córrer, encara som joves, no tots, però, alguns van amb bastó i han de travessar la via per darrere el tren, si no el volen perdre. Anar a buscar el pas a nivell (davant del tren) significa perdre el tren. Si et descuides de marcar el bitllet corres el risc que et facin pagar una multa, si no la pagues, perquè estàs molest pel servei que donen, et poden fer baixar del tren. Si reclames per escrit et diuen que el reglament està per aplicar-lo i si no has marcat el bitllet és com si hi viatgessis sense, per tant et multaran via administrativa. Si arribes tard a destí trobes cues per sortir de l'andana, tothom ha de passar el bitllet per la màquina. Després tens la cua per demanar el bitllet de «franc». Per tant és un quart d'hora de retard, 5 minuts per validar el bitllet, un quart de cua per demanar l'abonament de «franc».
Aleshores, quan ets davant les portes tancades de la sortida i la gent fa cua per passar el bitllet, ja no pots més i crides: «Passin sense validar! Això és aberrant». Quan et toca a tu, no passes el bitllet per la màquina, i un «senyor» de seguretat, que és allà al costat, vigilant no sé què, intenta impedir que segueixis endavant, li fums estrebada i et diu: «Desgraciao».
Bon dia, Barcelona!
----------------------------------------------------------------
Algunas no tanto, la verdad...
Finalmente, no puedo ni quiero dejar pasar la última de los bastardos que viven a costa de mis impuestos y de llamar a mi familia gandúles. Hace un tiempo les dedicamos una serie de entradas.
Era cuando la niebla de la indignación nos cegaba y creíamos que una satisfacción era necesaria.
- No se puede perder ni un minuto intentando hablar con los de tu calaña.
Infame, vil, canalla, abyecto, ruin, bajo, indigno. Inicuo.
'En resolución, el aforismo «hablando se entiende la gente» sólo alcanza validez plena cuando la gente se ha entendido (o cree haberse entendido, después de haber hablado); a la manera como el aforismo «el que gana es siempre el mejor» sólo vale realmente si definimos el mejor por el que gana.
Pero cuando el aforismo se enuncia en general, sin distinguir gentes ni materias de entendimiento ni formas de lenguaje, lo menos que puede decirse de él es que es puramente retórico. En rigor él es un aforismo no sólo confuso y estúpido, sino frívolo o incluso, si se toma como norma, imprudente y peligroso.'
Gustavo Bueno
Y porque no me dejan decirte lo que me viene a la boca...




