The Alchemist

En resum, si l'humor teatral té avui una consideració de gènere menor i poc transcendent, no és únicament com a conseqüència del complex de superioritati de la faxenderia ignorant dels tràgics, sinó que és, sobretot, pel sòrdid concepte que en tenen els mateixos practicants. Ara s'ha posat de moda això que anomenen humor blanc, que consisteix essencialment a no riure's dels poderosos. Aquest gremi d'estúpids s'esforça a mostrar-nos l'existència humana com un assumpte graciós, on tots som una mica beneits, però també bons en el fons`[...]

No recordo mai un petó del meu pare, ni tampoc gaires carantoines. Més aviat recordo una mà grossa descarregant uns mastegots espatarrants que retrunyien com canonades. No obstant aixó, atès que sempre el veia tan criaturer amb el nens mol menuts, vaig pensar que, malgrat que jo no tenia el record precís, possiblement amb mi també havia fet el mateix.

Quan he vist actuar de manera idèntica alguns mascles del món animal, m'ha semblat que aquella acitud del pare era més sana i natural. L'espectacle d'un pare omplint de carícies els fills d'una certa edat ha tingut sempre, als meus ulls, unes components patològiques que revelen determinats desequilibris paterns.

A casa no es feien mai declaracions de bonas intencions: només comptava l'acció. L'amor, l'amistat o la solidaritat eren unes abstraccions que no apareixien en les converses dels adults. En tot cas, es consideraven temes dels infants.